diumenge, 13 de juliol del 2014
dilluns, 7 de juliol del 2014
dissabte, 5 de juliol del 2014
dijous, 19 de juny del 2014
FESOLS O MONGETES SEQUES
El fesol o mongeta seca és
la llavor de la mongetera, una planta lleguminosa. Prové d’Amèrica i fa més de
set mil anys que es cultiven.
Hi ha molta variabilitat
de fesols segons la seva forma, color i mida, però sempre tenen forma de ronyó.
N’hi ha de blanques, de vermelles, de negres, de l’ull negre, de l’ull ros, de
Santa Pau, del ganxet...
Són una font important de
proteïnes i hidrats de carboni. Són ideals per a persones amb treballs físics o
en època de creixement pel seu poder energètic. La seva fibra soluble és un remei per al colesterol i les malalties
cardiovasculars, i també va bé contra l’estrenyiment. És un aliment ric en minerals
com el ferro, el potassi i el magnesi. Destaca la vitamina A.
Les llegums s’han de
deixar el dia abans en remull per a poder-les cuinar bé. S’acostumen a consumir
més durant l’hivern. Tenen una gran versatilitat en la cuina i es poden
combinar amb una gran quantitat d’ingredients, siguin carns, verdures o peixos.
També es poden utilitzar en amanides.
Mongeta blanca.
Mongeta pinta.
Fesol de l'ull negre.
Fotografies preses a "Frutería López".
C/ València, 17220 Sant Feliu de Guíxols.
dilluns, 16 de juny del 2014
PLÀTANS
Els plàtans pertanyen a la
família de les musàcees. Són el fruit
del plataner. El seu origen està en la regió indolamalaia, i es va propagar fins
a Hawaii i la Polinèsia. Va arribar a les illes Canàries a finals del segle XIX
i principis del XX.
Els plàtans són fruites de
color groc, allargats i es troben en grups de tres a vint. Es poden
recol·lectar tot l’any (fins a tres recol·lectes en un any). El seu sabor pot
ser més o menys dolç segons la varietat. Les varietats es distingeixen per la
mida i color, que pot ser groc, verd o vermell. Són la fruita tropical més
cultivada.
Són rics en hidrats de
carboni, potassi, magnesi, àcid fòlic i vitamines, sobretot vitamina A. Va bé
per a tothom excepte per als diabètics i obesos perquè conté midó i sucre. Són
una bona font d’energia perquè aporta entre 88 i 95 kcal/100g. Té més poder
saciant que altres fruites.
El consum més habitual és
en fresc, però també es pot menjar fregit. A les zones del nord es consumeix
com a postre, però en països tropicals i subtropicals, és uan part essencial de
la dieta diària. Hi ha alguns tipus de plàtans, com el “plátano macho” que es
cuina i consumeix quan està verd. Es poden fer rodelles de plàtan deshidratat o
farina de plàtan. En alguna zona de l’Àfrica també es fa servir per a fer una
espècie de cervesa baixa en alcohol. Algun altre producte que es pot elaborar
amb plàtans són purés, sucs, licors i llaminadures.
Fotografia presa a "Frutería López".
C/ València, 17220 Sant Feliu de Guíxols.
divendres, 13 de juny del 2014
CARXOFES
La carxofera és una hortalissa
bianual i trianual, originaria del nord d’Àfrica i del sud d’Europa. Sembla ser
que a l’edat mitjana els àrabs varen estendre el seu cultiu per Europa,
millorant les varietats. El 90% de la producció mundial de carxofes es troba a
la conca mediterrània.
La carxofa és la flor de
la carxofera, la part comestible de la planta. Es recol·lecta des del mes d’octubre
durant tot l’hivern, i es pot allargar la collita fins als mesos de maig o juny
depenent del clima. Les varietats de carxofes es classifiquen segons el seu
lloc d’origen i es diferencien per la forma, mida, color i precocitat. A Espanya,
la varietat que més es cultiva és la carxofa Blanca de Tudela (Navarra), que és
arrodonida, petita, de color verd i amb les fulles centrals molt compactes.
Conté molta aigua i
hidrats de carboni. També proteïnes i fibra, cosa que afavoreix el trànsit
intestinal. Entre les vitamines, destaquen la B1, B3 i E. El mineral més
abundant és el potassi, que és necessari per a la activitat muscular i per a la
transmissió i generació del impuls nerviós, però també té molt magnesi (que es
relaciona amb el funcionament dels intestins, nervis i músculs), fòsfor i
calci. Té propietats diürètiques.
Es poden cuinar al vapor,
bullides, fregides, arrebossades, guisades, en sofregits, a la brasa, al
forn... Es pot conservar en aigua i sal, en adob, en vinagre o congelada.
C/ València, 17220 Sant Feliu de Guíxols.
dimecres, 11 de juny del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)