SAL

La sal (clorur sòdic) ha estat molt important en la història i incús es va fer servir de moneda d’on deriva la paraula “salari”. Es fa servir per a conservar els aliments i per a potenciar el seu gust.

Hi ha dos tipus de sal, la sal marina i la sal de roca. La primera s’obté per evaporació a través del sol i el vent. És molt rica en oligoelements. La sal de roca s’extreu de canteres.

Al mercat i en funció de la seva mida, podem trobar sal fina, que també s’anomena sal de taula i la sal gruixuda que té cristalls més grans i s’acostuma a fer servir per coure a la sal o per carns a la brasa.

Depenent de la seva procedència o característiques, també podem trobar diferents tipus de sal com la sal Maldon, provinent  d’aquesta ciutat i de mida mitjana, la sal de Guerande, que prové de França i és de color gris del fons marí, la flor de sal (reina de les sals), que es fa servir sempre en cru i és molt apreciada amb forma d’escama i un cert gust a violeta, la sal negra, del nord de la Índia amb un gust força particular, la sal fumada, amb gust i olor a fum, el glutamant monosòdic, extret d’algues i de blat, la Gomashio habitual al japó, que és una barreja de sal i llavors de sèsam, la sal d’api, que és una barreja de sal i llavors d’api triturades, etc.

Una persona consumeix de mitjana entre 10 i 12 grams de sal al dia. Si hi ha un excés de consum de sal, es retenen líquids augmentant el pes i els cor, el fetge i els ronyons, han de treballar més. També pot produir hipertensió arterial amb el pas del temps així com malalties del cor, del fetge i renals, però en un consum moderat, la sal contribueix al bon funcionament de l’organisme, facilitant la digestió, mantenir el nivell de líquids, proporcionar minerals i evitar nàusees i rampes.

El consum diari de sal iodada evita trastorns en nens i adults tals com retard mental, avortaments, malformacions congènites, nanisme, hipotiroïdisme...