A Sant Feliu de Guíxols.

divendres, 28 de març del 2014

LLENTIES

Les llenties pertanyen al grup de les lleguminoses seques. Són originàries dels països del sud-oest d’Àsia, però actualment es consumeixen arreu del món.

Hi ha centenars de varietats de llenties de diferents mides i colors -groc, vermell, taronja, verd, marró i negre-, però les varietats més consumides a Espanya són les castellanes, grosses i de to verd clar, i les pardines (les de la foto), que són petites i de color marró fosc.

Tenen una altra concentració de nutrients i molt poca grassa. Són hidrats de carboni d’absorció lenta, i això fa que es mantingui la sensació d’estar tip/a i que es mantinguin regulars els nivells de sucre. També contenen proteïnes i són font de potassi, cosa que fa que ajudin a eliminar l’aigua de l’organisme i les fa adequades per a persones que manifesten retenció de líquids. També porten fòsfor (que va bé pels ossos i les dents) i magnesi. Són riques en vitamines del grup B (niacina o B3, tiamina, piridoxina i riboflavina) que van bé per al sistema nerviós, i també en vitamina K. Com que tenen ferro, eviten anèmies. Gaudeixen d’un alt contingut en fibra, però al dur àcid úric i purines, es recomana consumir amb prudència a les persones que pateixen artritis, artrosis, arteriosclerosis, gota o amb càlculs renals.

Les llenties formen part de nombroses receptes culinàries, sigui cuina tradicional o sofisticada. S’utilitzen per a primers plats, plats únics, amanides, guarnició... Quan es cuinen, les llenties multipliquen el seu pes dues vegades i mitja.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada