Podem trobar pasta
alimentària en diferents varietats: seca, fresca, farcida, curta, llarga, gran,
petita, integral, de verdures, a l’ou... que dóna origen als diferents formats
(fideus, espaguetis, macarrons, tortellini, raviolis, nyoquis, etc).
S’elabora a partir de
farines o sèmoles provinents del blat. Segons la qualitat del blat, es poden
classificar en quatre tipus: extra, superfina, fina i ordinària.
Són hidrats de carboni
d’absorció lenta i es poden consumir fins a aproximadament els 70-80 grams
diaris sense perill de que engreixin i són necessaris per als músculs. Tenen
molt poques vitamines i minerals, però sí una mica de fibra que dóna sensació
de sacietat. Per norma, contenen gluten, però s’elaboren diferents fórmules
especials, canviant uns ingredients per uns altres i així podem troba pasta
sense gluten per a celíacs, pasta per a diabètics, per a malalts renals, etc.
Els italians es varen
especialitzar en la seva elaboració i li varen donar fama internacional. Els
experts diuen que la pasta s’ha de cuinar “al dente”, cuita per fora i una mica
crua per dintre. És molt fàcil de preparar i es pot fer de múltiples maneres,
essent un dels aliments més típics de la cuina mediterrània com a entrant, com
a guarnició, com a plat fort, en amanides, sopes...
La pasta crua i la pasta
seca s’han de protegir i de la humitat i cal conservar-la en recipients
hermètics. La pasta fresca s’ha de guardar a la nevera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada