CEBES

La ceba (Allium cepa) pertany a la família de les liliàcies. Prové d’Àsia, però es cultiva a tot el mediterrani i a Mèxic, arribant a ser un component primordial de la cuina d’aquestes zones. És present en sofregits, estofats, salses, truites, sopes, amanides, etc. És una planta de climes temperats i hi ha moltes varietats de ceba: la blanca, la morada, la bavosa, la de Figueres...

És una de els plantes més sanes que hi ha, ja que té moltes propietats. Conté vitamines A, B, C i E, cosa que fa que sigui un revitalitzant i que ajudi a les defenses del nostre cos. També és molt rica en minerals com ferro, fòsfor, potassi i magnesi entre d’altres. Les persones amb anèmia i els diabètics l’haurien de tenir molt present en la seva dieta. És diürètica i sembla ser que disminueix la reacció al·lèrgica al pol·len.

Les cebes es poden utilitzar a la cuina tant tendres com seques. La manera més sana de menjar-les és crua, ja que d’aquesta manera conserven totes les seves propietats. A l’edat mitjana, a més de menjar-se, es feia servir en farmàcia. S’han de guardar en un lloc sec i ventilat (no a la nevera) i que no lis arribi llum directa.

Una peculiaritat molt coneguda de la ceba és que quan es talla, fa plorar. Això es deu a que té una molècula als seus teixits que al tallar-los, s’allibera i produeix aquest efecte de llagrimeig. Un truc per a evitar-ho, és posar-la al congelador 10 minuts, o una hora a la nevera, abans de tallar-la (no més temps). També es pot pelar la ceba, tallar-la per la meitat, i posar-la sota l’aigua freda abans de continuar tallant. Aquests trucs son efectius a mitges perquè solucionen una mica el problema, però no del tot.